Resultats de la cerca frase exacta: 85

1. correspondre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquest jersei una màniga no correspon amb l'altra. Les dues ales de l'edifici no es corresponen exactament. correspondre a l'afecte (o al capteniment, etc.) d'algú Tenir envers algú el mateix afecte, el mateix capteniment, etc., que té envers nosaltres. Pertocar per rang, per [...]
2. correspondre
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com respondre.  [...]
3. correspondre
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, pertenecer. A ell li correspon el primer lloc, a él le corresponde el primer puesto. 4 [a un sentiment] corresponder. Correspondre amb menyspreu, corresponder con desprecio. 5 [tenir comunicació] comunicar, comunicarse pron. Pisos que corresponen, pisos que comunican (o se comunican). 6 a qui correspongui [...]
4. pertocar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull que em doneu la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge. L'execució de tal o tal cosa, tocar, correspondre, pertànyer, a algú. A vós no us pertoca de fer això: no escau a la vostra edat.  [...]
5. correspondència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de correspondre o de correspondre's; l'efecte. Entre aquests dos mots no hi ha una correspondència perfecta. Estar en correspondència amb algú. Posar en correspondència les diferents imatges d'un objecte. Conjunt de cartes, d'impresos i d'altres trameses que [...]
6. enregistrament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enregistrar; l'efecte. En inform., element d'un fitxer que per convenció es fa correspondre amb una part concreta de la informació.  [...]
7. agrair
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut). Li agraïm el favor que ens ha fet. Agrair a algú una visita, una carta, una invitació, un present. Els agrairé que m'ho trametin tot seguit.  [...]
8. pròbit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valor que resulta de la transformació, aplicable a qualsevol variable que pren valors entre 0 i 1, que consisteix a fer correspondre a cada valor de la variable el valor de la variable normal estandarditzada que té una probabilitat acumulada igual al valor de la variable original.  [...]
9. defraudar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar (algú) amb engany d'alguna cosa que li és deguda. Ha sabut defraudar els seus creditors. Defraudar la soldada. Privar (l'Administració) dels drets, dels impostos o de les taxes que li són deguts. Defraudar la duana. Defraudar el municipi. Alguna cosa, no correspondre a allò que [...]
10. pertànyer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[p. p. pertangut] Ésser propietat d'algú. Tots aquests terrenys pertanyen al comte. Aquests prats pertanyen a la hisenda del meu pare. Formar part d'una cosa. Aquesta planta pertany a la família de les solanàcies. Alguna cosa, correspondre a algú perquè li és deguda, perquè és ell qui [...]
Pàgines  1 / 9 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>