Rebentar, esclatar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr [rebentar, esclatar] reventar, estallar.  [...]

rebentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

'un registre col·loquial són: anar a sopar amb Sant Pere, anar al canyet, anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre món, anar al clot (o al sot), batre (o estirar) les pernes, crebar, dinyar-la, estirar els peus, fer la clucaina, fer l'ànec, petar, quedar-s'hi, rebentar.  [...]

1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 [reventar] esclatar, rebentar, petar, esclafir, crebar. Hincharon tanto el bote, que estalló, tant inflaren el bot, que esclatà. 2 fig [manifestarse bruscamente] esclatar. Estalló la revolución, va esclatar la revolució. 3 fig esclatar. No me pude aguantar más y estallé, no em vaig poder [...]

. crebar(vulg.) anar al canyet(vulg.) aclucar els ulls(fig.) fer l'ànec(fam.) exhalar el darrer sospir 2 (Dit d'una planta) assecar-se colltorçaro colltòrcer(v. intr. i pron.) collvinclar-se Cp. neulir-se, emmusteir-se, mustigar-se 3 (Dit d'un poble, una família, etc.) extingir-se acabar(->) 4 [...]