Vanitós, convençut de la pròpia vàlua. [...]

-uda adj i m i f [vanitós] creído -da, engreído -da, vanidoso -sa.  [...]

Deixar estupefacte. Ell fou esbalaït per les paraules del missatger: mai no hauria cregut una traïdoria com aquella. Restar estupefacte. Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se. [...]

cregut que Gentil és un alter ego de Verdaguer.  [...]

Admetre com a cert. No creguis res si no ho veus. Creure's una cosa. Això, no m'ho crec d'ell. Creure's tot el que diuen. Admetre com a cert allò que diu (algú). Ja li ho hem dit; però no ens ha cregut. Diu que no ha estat ell, però no me'l crec. creure de fluix [o [...]

. Escrit en prosa d'una certa extensió, signat i publicat en una obra col·lectiva. Un article polèmic dins la miscel·lània. article de fe Veritat que els cristians han de creure com a revelada per Déu. article de fe Allò que mereix ésser cregut. Prova d'un [...]

mes de maig. El dia d'avui. El nom de Joan. El títol de duc. La designació d'una persona darrere el nom que expressa l'espècie a la qual s'atribueix. El ruc d'en Pere s'ho ha cregut. Quin dimoni d'home! Anàlogament, darrere un adjectiu: La desgraciada de la Maria. Pobre de mi! Ai d [...]

De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple: És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot [...]

-cha adj 1 [participio pasado de satisfacer] satisfet -a. 2 [vanidoso] inflat -ada, cregut -uda. 3 darse por satisfecho donar-se per satisfet.  [...]

-ida adj 1 [confiado] confiat -ada. 2 [orgulloso] cregut -uda. 3 creído de sí mismo orgullós (o content, o satisfet) d'un mateix.  [...]