FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l'aire), passant d'un costat a l'altre. Navegar en totes direccions (dins un espai determinat de mar) per protegir el comerç, bloquejar una costa, etc. Encreuar-se 2. La noia es creuà amb la vella. Les fileres d'arbres es creuen obliquament [...]
v tr 1 cruzar, atravesar. Creuar un riu, cruzar un río. 2 mar cruzar. v pron 3 [encreuar-se, intersecar-se] cruzarse. Les dues carreteres es creuen prop d'aquí, las dos carreteras se cruzan cerca de aquí. 4 [dues coses en moviment, encreuar-se] cruzarse. El tren de Barcelona es creua amb el de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de culminar; l'efecte. Posició d'un astre en el moment en què passa pel meridià local. culminació inferior Culminació que té lloc en creuar un astre el meridià inferior. culminació superior Culminació que té lloc en creuar un astre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cobert amb cúpula o amb cimbori, comú a la nau transversal i a la principal. Barra de ferro que divideix la rama d'una màquina tipogràfica en dues meitats. Vaixell de guerra dotat de gran velocitat i autonomia. En nàut., acció de creuar. Viatge o passeig turístic a bord [...]
/Empènyer
Estireu/Empenyeu
Deixar sortir abans d'entrar
Deixeu sortir abans d'entrar
No creuar la via
No creueu la via
Veure la pàgina 20
Vegeu la pàgina 20
No trepitjar la gespa
No trepitgeu la gespa
Afegir sal i pebre al plat
Afegiu sal i pebre al plat
No distreure el conductor
No [...]