Resultats de la cerca frase exacta: 27
|
1.
decaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar gradualment d'un estat més perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució. Envoltat d'enemics, l'Imperi romà finalment decaigué. La festa, quan te'n vas anar, va començar a decaure. Disminuir en salut, força, vigor. El [...]
|
|
2.
decaure
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com caure.
[...]
|
|
3.
decaure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Tancar-se, una tramitació parlamentària, per caducitat o perquè no s'ha defensat la iniciativa parlamentària. [...]
|
|
4.
decaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 decaer. 2 [en força, vigor, etc] decaer, debilitarse pron. 3 mar decaer. [...]
|
|
5.
decaure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perdre. L'avi ha perdut molt d'un dia a l'altre. decandir-se(->), decaure físicament. anar de caiguda anar al baix anar de mal en pitjor demancar(Alc.) declinar. El seu vigor començava a declinar. ballar de capoll, anar en decadència. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
encoratjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar coratge, ànim, (a algú). Aquella primera victòria els encoratjà. L'èxit les va encoratjar a prosseguir la investigació. Quan els veia decaure, jo procurava encoratjar-los de nou. Agafar ànim, coratge. En veure que guanyaven, com es van encoratjar [...]
|
|
7.
declinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'equador celeste. Baixar després d'haver atès el punt culminant de la seva carrera. El sol ja comença a declinar. Declinar la lluna. Declinar el dia. Disminuir, decaure, encaminar-se a la seva fi o extinció. Declinar la febre. Declinar la salut. Declinar la seva [...]
|
|
8.
decadència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de decaure. La decadència de l'Imperi romà. La decadència de les arts. Aquell cantant està en decadència. Una època de decadència, en què són en decadència els costums, les arts, les lletres. Procés de debilitament d'un sistema social com [...]
|
|
9.
declinació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic en un punt de la superfície terrestre. Acció de baixar després d'haver atès el punt culminant de la carrera. La declinació de la llum del dia, del sol. Acció de disminuir, decaure, encaminar-se a la fi o [...]
|
|
10.
decaer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: caer] 1 [venir a menos] decaure. 2 decaure. La fiesta decayó, la festa va decaure. Las ventas han decaído mucho, les vendes han decaigut molt. 3 decaure, disminuir, declinar. Su poder decae, el seu poder decau. 4 fig decaure, decandir-se pron, esllanguir-se pron. Desde la [...]
|
