FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (quelcom) en la seva forma. La cotilla li deforma el cos. Aquestes botes li deformen els peus. La pluja li ha deformat les sabates. Perdre la seva forma. Aquest barret s'ha deformat amb la pluja. Alterar (un fet, una paraula, una idea, etc.) fent que presenti una aparença que no [...]
Alterar la forma d'una imatge, amb rotacions, escalats, efectes no lineals, etc. De vegades el terme deformar s'aplica en el context de les correccions geomètriques per a indicar el conjunt d'alteracions aplicades per a obtenir l'efecte desitjat de georeferenciació. [...]
v tr 1 deformar. 2 fig [alterar] deformar. Deformar el carácter de un niño, deformar el caràcter d'un nen. v pron 3 deformar-se. Estos zapatos se han deformado, aquestes sabates s'han deformat. [...]
v tr 1 [alterar la forma] deformar. 2 fig deformar, alterar. Deformar el caràcter d'un nen, deformar el carácter de un niño. 3 fig [tergiversar] deformar. A vegades els diaris deformen els fets, a veces los periódicos deforman los hechos. v pron 4 deformarse. Aquestes sabates s'han deformat, estos [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Alterar quelcom en la seva forma. desformar, fer perdre a una cosa afaiçonada la forma que hom li havia donat. És, per tant, de sentit més estret que deformar. desfigurar(->) guerxar deprimir, deformar produint un enfonsament en una superfície. El cop va deprimir els ossos del crani. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre, deformar, desballestar, gastar, (alguna cosa) posant-la en tan mal estat que no és bona per a res, que no es pot aprofitar, que no té adob possible. Fer malbé del tot (la salut, la fortuna, etc.). Derrotar (l'enemic) deixant-lo completament malmès. [...]