Eludir. Defugir una pregunta, una promesa. Ell va defugir de fer-ho. Potser sí que ho faré: no me'n defujo.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com fugir.  [...]

v tr 1 rehuir, eludir, evitar, esquivar. Defugir una pregunta, una visita, rehuir una pregunta, una visita. v pron 2 eludir tr, rehuir tr, evitar tr, esquivar tr, zafarse. No me'n defujo, no lo eludo.  [...]

remolejar(v. intr.), defugir una feina, el compliment d'una obligació, etc., fent l'orni, amb dilacions, etc. esquivar eludir evitar evadir. Evadia sempre que podia les feines més pesades. fugir de. Fugir dels vicis. Fugir del born, defugir una batalla o una contesa. Cp. la locució fugir d [...]

Excusa que hom dona per defugir o eludir una dificultat. [...]

Que no es pot perdonar, condonar, defugir. Un crim irremissible. [...]

Excusa a la qual hom recorre per defugir alguna cosa. [...]

Que cal fer a la força, que no es pot defugir. En el joc de dames, cop forçat, en què cal guanyar en un nombre determinat de jugades. fer la forçosa a algú Forçar-lo a fer el que no vol. [...]

Procurar de no trobar (algú), defugir el seu tracte. Evitar els importuns. Procurar de no incórrer (en alguna cosa), de no ésser afectat (per alguna cosa). Evitar les ocasions. Evitar un cop. Evitar un perill. Evitar les discussions. Impedir . Un porter que evita molts gols. [...]

Impedir (a algú) d'intervenir en alguna cosa. Detenir o restringir (la funció d'un òrgan, d'una activitat fisiològica o psicològica, d'una reacció química, etc.). Defugir d'intervenir en alguna cosa. No podem inhibir-nos dels problemes existents. Si t'inhibeixes a [...]