Tallar el coll (a una persona o a un animal). Esquinçar (una vela) intencionadament quan hi ha temporal, a fi d'evitar un perill imminent. En constr., reduir la secció útil (d'un element resistent).  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [cortar la garganta] degollar. 2 [decapitar] decapitar. 3 fig [interpretar o representar mal] destrossar. 4 mar [una vela] degollar, esquinçar. 5 taurom degollar. 6 teatr [representar mal] esguerrar.  [...]

v tr 1 [tallar el coll] degollar. 2 taurom degollar. 3 mar degollar.  [...]

tallar el coll decapitar. Mentre que decapitar significa exclusivament separar el cap del tronc, degollar té, a més d'aquest significat, el de matar fent un tall profund al coll, encara que no hi hagi truncament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Matar (una bèstia) traspassant-li el cor. Degollar (una bèstia). Adolorar . Altre temor m'acora. [...]

Persona que degolla. Hem de degollar aquests xais: qui serà el degollador? Botxí 1 1 . [...]

Indret disposat per a degollar especialment el bestiar. Escorxador1. Part del coll per on hom degolla l'animal. [...]

Acció de degollar. El degollament de sant Joan. Operació de canviar els taps de les ampolles de vi escumós a fi de poder separar el pòsit format mentre eren cap per avall en els pupitres de les caves. [...]

espasa Degollar 1. Persona apta al maneig de l'espasa. És la millor espasa de França. Torero que mata els braus amb l'espasa. Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades espases. L'as d'espases. Carta pertanyent a aquest coll. Tinc quatre copes i una espasa. Palanca d'alguns [...]