Esborrar, destruir del tot. És un record que no puc delir de la meva memòria. Ésser afectat del desig vehement d'una cosa. Aneu-vos-en d'aquí amb la xocolata, que les criatures es deleixen. Em deleixo quan el veig ballar. Es deleix per jugar amb els més forts [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

1 esborrar. 2 destruir. 3 (delir-sepron.) desitjar. 4 Fer delir: Fer gruar. Tantalitzar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer delir (algú) posant-li al davant quelcom que excita el seu desig i no deixant-li-ho haver. [...]

pot fer de subjecte (és a dir, no hi ha les formes obstinar o delir). 3. Hi ha verbs, com molestar o preocupar, en què l'experimentador tant pot fer de complement indirecte com de complement directe (o bé de subjecte en el cas de les formes pronominals molestar-se o preocupar-se). Per tant, poden [...]

v pron 1 padecer intr, sufrir intr. No li ensenyis el caramel, que es deleix, no le enseñes el caramelo, que padece. 2 delir-se per arder en deseos de, morirse por, anhelar, ansiar, suspirar por. Es deleix per veure't, arde en deseos de verte (o ansía verte, o suspira por verte). 3 fer delir hacer [...]

Trastorn mental orgànic caracteritzat per un deteriorament de la consciència que acostuma a aparèixer de manera sobtada, amb un curs breu i fluctuant. [...]

1 delir(ant.) obliterar desapuntar, esborrar allò que està apuntat. passar ratlla fer taula rasa raspar, esborrar raspant el paper. suprimir. Suprimir dos mots d'una ratlla. Cp. remenjar (el color d'una tela tenyida). 2 Fig. desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ensorrar(una construcció. També fig.) desolar(un país, una contrada, etc.) devastar, íd. esvair, íd. afollar. Afollar nius. esquinçar(fig.) talar, arrasar poblats, boscos, camps. delir, destruir del tot. desmantellar, destruir les fortificacions d'una plaça forta. no deixar pedra [...]