Viu plaer de l'ànim o dels sentits. Els delits del món. Prendre delit. Ànim que es té a fer quelcom que requereix un esforç. Començaren la pujada amb un gran delit. No tinc delit per a fer res. [...]

m 1 [viu plaer] deleite. 2 [ànim, vitalitat] ánimo, vitalidad f.  [...]

1 plaer. 2 ànim. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Estat de qui està com mig adormit, comprèn difícilment les coses, té el cap espès. Manca d'interès, de delit, etc. [...]

Donar delit (a algú). Tot l'adelita. Trobar delit. Adelitar-se en la lectura d'un llibre. S'adelita amb pensaments joiosos. [...]

Qualitat de carnal. Delit carnal. [...]

Treure (a algú) el delit de fer alguna cosa. La set el desdelita i deixa d'estudiar. Perdre el delit de fer alguna cosa. Es desdelitava i no volia menjar. [...]

Que s'ha dessecat per l'excés de sol, per la falta d'humitat. Fruita pansida per la calor. Mancat de delit, de bon humor. Animeu-lo, que el veig molt pansit. [...]

Malaltia llarga que fa perdre les forces o el delit. Distomatosi. [...]

Menjar-se amb delit (alguna cosa). Ja s'han cruspit els torrons. [...]