Separar completament. No sap departir ver de fals. Departir l'or de l'argent. A Bulgària, el grup dels liberals es departia en tres faccions. Ell s'ha departit de la seva prudència habitual. Departir-se de l'estimada. Conversar1. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v intr [conversar] departir, conversar.  [...]

v tr 1 ant [dividir en parts] dividir, repartir, departir p fr. 2 [separar] separar, departir p fr. Departir els pares dels fills, separar los padres de los hijos. Departir les pomes bones de les dolentes, separar las manzanas buenas de las malas. 3 fig distinguir. Departir ver de fals, distinguir [...]

1 separar. 2 (departir-sepron.) allunyar-se, separar-se. 3 v. intr. conversar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de departir o de departir-se; l'efecte. Quan recordo el nostre trist departiment. [...]

xerrar. enraonar parlar(amb algú) confabular, conversar familiarment. conversejar, donar conversa a algú. Trobaren tres joves que les anaven conversejant. departir(v. intr.). Passaren una bella estona departint amigablement. estar a raons fer petar la claca fer-la petar(fam.) donar conversa [...]

1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres. allunyar. Allunyar-se d'un fals amic. departir. No sap departir el ver del fals. desmesclar espaiar. Espaiar les lletres d'un mot. interlinear, separar les ratlles. divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren [...]

milla, no ens poguérem departir d'aquell plorar ni de l'altar. (Crònica de Jaume I, citat per Alc.) 2 Estat de l'atmosfera. oratge, temps, estat de l'atmosfera. temperatura intempèrie, inclemència del temps. octubrada, temps propi de l'octubre. februra, temps rúfol, com el que sol fer el febrer [...]