FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquell territori havia depès d'Espanya. Una persona, estar sota el domini o l'autoritat d'una altra, a les seves ordres. Cal obeir aquells de qui depenem. Una persona, necessitar l'auxili o la protecció d'una altra. És trist de dependre de gent que no estimem. Necessitar prendre una [...]
v intr 1 depender. Això no depèn de mi, esto no depende de mí. La seva vida depèn dels metges, su vida depende de los médicos. 2 depèn (o això depèn) depende (o eso depende). Allà passaràs fred. —Això depèn!, allá pasarás frío. —¡Depende!3 depèn (o això depèn) depende. Vindràs? —D [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estar subordinat a resultar. La conclusió resulta de les premisses. estar condicionat anar a remolc(d'algú) 2 Fer dependre: Condicionar. Supeditar. Subalternar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a reduir els problemes filosòfics, ètics, etc., als seus condicionaments psicològics. Doctrina que fa dependre la lògica de la psicologia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de dependre d'una cosa. La dependència dels efectes a les causes. Cosa, lloc o edifici que depèn d'un altre i n'és el complement secundari. Vendre una propietat amb totes les seves dependències. Fet de dependre d'una persona. Estar sota la dependència d'algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en un rang o classe inferior. Posar en un estat de dependència a allò que és d'un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions. Fer dependre de l'acompliment d'alguna cosa. Heu de subordinar l'activitat que proposeu al consentiment del director [...]