Viciar, corrompre, pervertir, inspirant el gust del mal. Els mals exemples l'han depravat. Això ha depravat els costums. Llavors es depravaren els costums. Alterar morbosament. Aquests aliments depraven els humors. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr [corromper] depravar.  [...]

v tr [corrompre] depravar.  [...]

viciar malejar corrompre pervertir podrir(fig.) gangrenar(fig.) infectar perdre envilir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de depravar o de depravar-se; l'efecte. Ell és el responsable de la depravació d'aquest noi. La depravació dels costums. La depravació d'aquell poble. La depravació del gust. [...]

1 Cp. corrompre, pervertir, desencaminar, depravar, malejar, envilir, prostituir 2 Cp. alterar, corrompre 3 (viciar-sepron.) aviciar-se acostumar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

avilar envilanir degradar rebaixar dejectar deshonorar depravar corrompre(->) prostituir(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 corrompre. podrir(fig.) depravar gangrenar(fig.) foraviar malejar desencaminar perdre. Les males companyies l'han perdut. Cp. desedificar 2 (pervertir-sepron.) encanallar-se embretolir-se emmaleir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 podrir-se. infectar avariar tarar 2 (moralment) entecar(per una influència perniciosa) contaminar infectar depravar pervertir endolentir espatllar embrutir(≠ embrutar) viciar malmetre. Les males companyies l'han malmès. desgraciar, corrompre algú moralment. malejar. Aquests amics l'han [...]