Fer perdre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. L'hem de desacostumar de llevar-se tan tard. Perdre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 desacostumbrar, deshabituar. v pron 2 desacostumbrarse, deshabituarse.  [...]

1 desavesaro desvesar fer perdre l'avés deshabituar desenllaminir desenllepolir desengormandir 2 (desacostumar-sepron.) perdre l'avés Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Desacostumar . Deshabituar-se de fumar. [...]

Acció de desacostumar o de desacostumar-se. [...]

Els mots construïts amb prefixos en general s'escriuen aglutinats. Per exemple: arximilionari, asimètric, bescanvi, bicameral, coexistir, desacostumar, hemicicle, interdisciplinari, macroconcert, monocèfal, postreforma, precristià, procreació, pseudoderivat, refer, sobreprotector, ultraconservador [...]

v tr 1 desacostumar, desavesar, deshabituar. Querría desacostumbrar a mi hijo del fumar, voldria desacostumar el meu fill de fumar. v pron 2 desacostumar-se.  [...]

desacostumar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desacostumar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]