Fer cessar d'estar afinat (un instrument músic). La calor ha desafinat el piano. Un instrument músic, cessar d'estar afinat. Aquesta arpa s'ha desafinat. No donar exactament el to (d'una nota musical). Ha desafinat totes les notes altes. Un cantant, un violinista, que desafina. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 mús [la voz, un instrumento] desafinar. Los bajos desafinan, els baixos desafinen. 2 fig i fam [desvariar] desvariejar, desvariar. v pron 3 desafinar-se.  [...]

v tr 1 mús desentonar, desafinar en. Ha desafinat totes les notes altes, ha desentonado todas las notas altas. 2 abs desafinar. Un cantant que desafina, un cantante que desafina. 3 [un instrument] destemplar, desacordar, desafinar. La calor ha desafinat el piano, el calor ha destemplado el piano [...]

1 v. tr. desacordar destrempar(un instrument) 2 v. intr. desentonar sortir de to Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fet de desafinar una nota. [...]

Acció de desafinar o de desafinar-se; l'efecte. [...]

Acció de desafinar o de desafinar-se; l'efecte. [...]

[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [poner en desacuerdo] desacordar. v intr 2 mús desafinar, desentonar. v pron 3 [olvidarse] perdre la memòria.  [...]

v intr [Se conjuga como: desviar] 1 [las ruedas] xerricar, xerriquejar. 2 [las puertas, ventanas, etc] grinyolar, garranyigar, carrisquejar. 3 [los pájaros] xerrotejar, garrular. 4 fig i fam [cantar mal] desafinar, desentonar. 5 [al freírse] xauxinar, xauxinejar.  [...]