Perdre l'alè. El rector es desalenava sota el pes de la capa pluvial. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v pron desalentarse.  [...]

v pron amer [las caballerías] esbufegar intr, desalenar-se, panteixar intr.  [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 fer esbufegar, fer perdre el buf. 2 fig [desanimarse] descoratjar, desanimar. v pron 3 desalenar-se. 4 fig [desanimarse] descoratjar-se, desanimar-se.  [...]

desalenar-se panteixar ésser curt d'alè acubar-se, poder a penes respirar a causa de la calor, per manca de ventilació, etc. asfixiar-se, íd. 4 apagar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

molt refredat i no podia ruflar. panteixar, respirar amb fatic. bleixar, íd. desalenar-se, íd. 2 Fig. reposar. 3 v. tr. inhalar. expiraro exhalar, fer sortir l'aire dels pulmons. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

a pit. 11 exhalar el postrer aliento [morir] exhalar el darrer (o l'últim) sospir, exhalar l'ànima (o l'esperit). 12 perder el aliento perdre l'alè, desalenar-se. 13 tomar aliento prendre alè.  [...]

desalenar-se esgargamellar-se, fatigar-se cridant. esgolar-se, íd. escridassar-se, íd. escarcanyar-se, íd. esfetgegar-seo treure el fetge per la boca escarramicar-se treballar a esclat de mort buidar-se el cap(en alguna cosa), fatigar-se molt en el seu estudi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]