Treure (algú o alguna cosa) del lloc on estava allotjat. Fer que (l'enemic) abandoni una posició. Vam aconseguir desallotjar els soldats del turó. Algú, anar-se'n del lloc on estava allotjat. La tropa desallotjarà aquest matí. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com viatjar.  [...]

v tr 1 desalojar. Desallotjar l'enemic d'una posició, desalojar al enemigo de una posición. v intr 2 desalojar. La tropa desallotjarà aquest matí, la tropa desalojará esta mañana.  [...]

treure. buidar. Buidar la plaça de gent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desallotjar. [...]

Suplicar-lo humilment. Una autoritat judicial o administrativa, desallotjar forçosament (l'ocupant o les seves pertinences) d'un bé immoble per a lliurar-lo a un tercer o prendre'n possessió.  [...]

v tr 1 [de una habitación] desallotjar, treure. 2 fig [rechazar] rebutjar, refusar, apartar.  [...]

v intr 1 [las aves] desniar-se pron. v tr 2 fig [desalojar] desallotjar.  [...]

v tr 1 [expulsar] desallotjar. 2 [abandonar] desocupar, deixar, deshabitar. 3 mar [desplazar] desplaçar. Este barco desaloja 150 toneladas, aquest vaixell desplaça 150 tones. v intr 4 [mudarse] mudar-se pron. La familia del cuarto desaloja, la família del quart pis es muda. 5 [irse] desallotjar [...]

v tr 1 desembarassar. Despejar un desván, desembarassar una golfa. 2 fer desallotjar, buidar, aclarir. La policía despejó el local, la policia feu desallotjar el local. 3 fig [una situación, un problema] aclarir. 4 fig treure, foragitar. Despejar a los curiosos, treure els badocs. 5 esport [alejar [...]