FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc.). Despullar o privar (algú) d'allò que té d'amenaçador, despullar (algú) de tot sentiment hostil. Estava furiós, anava a pegar-li; però els seus plors m'han desarmat. Desarmar la còlera, l'enuig, d'algú. Desarmar l'enveja. Desarmar la crítica. Una [...]
v tr 1 [quitar las armas] desarmar. 2 [un mueble, un mecanismo] desarmar, desmuntar. 3 [una tienda, un toldo] desparar. 4 mar [un buque] desarmar. 5 fig desarmar. Ha hecho estas declaraciones para desarmar a la crítica, ha fet aquestes declaracions per desarmar la crítica. v intr 6 desarmar. v [...]
v tr 1 [llevar les armes] desarmar. 2 [una fortalesa] desartillar. 3 mar [un vaixell] desarmar. 4 esport [en esgrima] desarmar. 5 [un mecanisme, un aparell, etc] desarmar, desmontar. 6 fig desarmar. Ha fet aquestes declaracions per desarmar la crítica, ha hecho estas declaraciones para desarmar a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desarmar (una plaça forta) destruint-ne les fortificacions, les obres de defensa. Desarborar. Li havien desmantellat l'habitació. Desmantellar una organització. [...]