Separar d'allò a què està arrambat. Desarramba les cadires de la taula i passa l'escombra. En Bach es desarrambà de la paret i va seguir caminant. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 separar, desarrimar. v pron 2 separarse, desarrimarse. Desarramba't de la paret, sepárate de la pared.  [...]

Acció de desarrambar o de desarrambar-se. [...]

Desarrambar . Desarrimeu les cadires de la paret. Es va desarrimar de l'arbre. [...]

v tr 1 [separar] desarrambar, desarrimar. 2 fig [disuadir] dissuadir.  [...]

v tr 1 [desarrambar] desarrimar. v pron 2 desarrimarse, apartarse, separarse. 3 fig [de la protecció d'algú] separarse.  [...]

desarrambar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

allunyar separar aïllar, separar una cosa de totes les altres. desviar, apartar algú o alguna cosa del seu camí dret. desarrambar, apartar una persona o cosa d'allò a què estava arrambada. bandejar(fig.) ventejar(fig.). Ventejar de la llengua un mot foraster. retirar, apartar algú o alguna [...]

característiques. Distingir els sons en aguts i greus. desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada. desarrimar desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa. llevar. Llevar el suro d'una alzina [...]