Separar (alguna cosa) d'allò a què està atacada. Treure (d'una arma de foc, d'una barrinada) allò amb què ha estat atacada la càrrega. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 p fr [los botones, corchetes, etc] desbotonar, descordar. 2 [un fusil] desatacar. v pron 3 p fr [los pantalones] descordar-se.  [...]

v tr 1 [allò cosit, fixat, etc] desatar, soltar, desatacar p fr. 2 [una arma] desatacar.  [...]

desenganxar, desclavar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desatacar, descosir un botó. desvorar, descosir les vores d'un vestit. desembastar desfer una costura Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desatacar desagafar desprendre desadherir desencolar desencastar desaferrar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desagafar desadherir desencastar desaferrar desenganxar desencolar desatacar exhalar(vapor, olor, gasos) emetre(llum, calor) 2 (desprendre'spron.) deseixir-se. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir. desensenyorir-se despullar-se de renunciar a saltar. Ha saltat un botó. esllavissar-se [...]

. corroir, destruir. 3 Donar la primera escomesa a l'execució d'una cosa. començar. 4 fixar, enganxar, pitjar. Ant. Desatacar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. descorporaro desincorporar, separar, destacar. desempalmar desencadellar(dues fustes encadellades) desatacar amputar(també fig.) desenganxar, desagafar, desadherir desencastar desacoblaro desencoblar desaferrar, desarrapar esgarbissar, separar el gra dels garbissos. desafillar, separar la femella dels seus [...]