No prestar l'atenció deguda (a algú o a alguna cosa), no tenir-ne cura, no ocupar-se'n. Sempre desatenia les seves obligacions. Estigueu tranquils, que ell no desatén els seus negocis. Si desatens la botiga perdràs clientela. El més important és no desatendre el malalt [...]

El verb que heu cercat es conjuga com atendre.  [...]

v tr 1 [abandonar] desatender. No desatenguis la feina, no desatiendas el trabajo. 2 [no fer cas] desatender. 3 [no tenir atencions] desatender. Desatendre els convidats, desatender a los invitados.  [...]

1 negligir. 2 desoir no fer cas fer cas omís no mirar cara ni ulls no tenir consideracions desconsiderar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Ofendre amb el menyspreu. No volia desairar els qui l'havien convidat tan amablement. Desatendre 3.  [...]

Expressió usada per a manifestar dubte, incredulitat. Bah! No m'ho crec pas. Expressió usada per a manifestar despreocupació, menyspreu. Bah! No tinc por de les seves amenaces. bah bah Expressió usada per a desatendre les raons, els motius, etc., que puguin oposar-se a una [...]

v tr [Se conjuga como: defender] 1 desatendre. Desatender el trabajo, desatendre la feina. 2 desatendre. Desatender a sus invitados, desatendre els seus convidats. 3 [no hacer caso] desatendre. Desatender su orden, desatendre la seva ordre.  [...]

v tr [desatendre] desatender, desoír.  [...]

v tr [Se conjuga como: oír] desatendre, desoir, no fer cas de. Han desoído nuestra petición, han desatès la nostra petició.  [...]

v tr desairar, desatendre.  [...]