Un cavall o una haveria, posar-se a córrer abrivadament desobeint el fre. Un corser ardent que es desboca. Anar-se'n de la llengua dient paraules inconvenients, injurioses. Es desbocaran contra tu. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

Posar-se a córrer impetuosament, un cavall, sense obeir cap comandament. [...]

Posar-se a córrer abrivadament, un equí, sense obeir el fre. [...]

v pron 1 [cavalls] desbocarse. 2 [perdre la contenció] desbocarse, desatarse.  [...]

1 (un cavall) córrer. desenfrenar-se 2 (una persona) parlar. malparlar anar-se'n de la llengua renegar perdre els estreps Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desbocar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 tallar la llengua. v pron fig i fam 2 [desbocarse] desbocar-se, desfogar-se. 3 [despotricar] malparlar, xerrar per xerrar (o sense miraments, o sense mirar prim).  [...]

v tr 1 [treure el fre] desenfrenar, desfrenar p fr. v pron 2 [desbocar-se] desbocarse. 3 fig desenfrenarse, desatarse.  [...]

1 Cp. desbocar-se 2 cavalcar. 3 córrer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]