Un riu, una riera, etc., vessar (les seves aigües) per damunt de les seves vores. Fer vessar les aigües (d'un riu, d'una riera, etc.) per damunt de les seves vores. Les pluges han desbordat la riera. Un riu, una riera, etc., sortir de mare. Els torrents es desbordaren. Desbordar-se  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Sobrepassar, un atacant, la defensa adversària o bé el defensor que el marca. [...]

v tr 1 [un río] desbordar. 2 mil desbordar. 3 fig desbordar. Sus palabras desbordaban el entusiasmo del pueblo, les seves paraules desbordaven l'entusiasme del poble. 4 fig [rebasar] excedir, ultrapassar. v intr 5 p fr desbordar. El río ha desbordado esta noche, el riu ha desbordat aquesta nit [...]

v tr 1 [riu] desbordar. 2 mil desbordar. 3 fig [sentiments, passions] desbordar. Les seves paraules desbordaven l'entusiasme del poble, sus palabras desbordaban el entusiasmo del pueblo. 4 ésser desbordat fig [pels esdeveniments] estar (o verse) desbordado. 5 ésser desbordat fig jocs [veure's [...]

1 envoltar. 2 vèncer. 3 (desbordar-sepron.) (un riu) sortir de mare Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desbordar o de desbordar-se. [...]

Descarregar d'un impost, d'un deute. Descarregar-se de les seves obligacions de tutor. descarregar la consciència Alleujar-la confessant la culpa. descarregar el cor Deixar desbordar els sentiments. Desmuntar (un castell humà) fins a completar-lo sense fer llenya. Treure (càrrega). [...]

v intr 1 [un recipiente] sobreeixir, vessar. 2 fig desbordar. Rebosar de entusiasmo, desbordar d'entusiasme. 3 fig [de salud] estar desbordant (o pletòric). 4 lleno a rebosar ple a vessar, ple com un ou, ple de gom a gom.  [...]

retirada. desbordar(mil.), envoltar un exèrcit els flancs d'un cos enemic. embarrerar, íd. assitiar assetjar. Estàvem assetjats per la neu. acorralar. Els gossos havien acorralat la llebre. abraçar, envoltar amb els braços. Un home no abastava a abraçar la soca d'aquell pi. [...]