Dir alguna cosa que seria millor, més prudent, de callar, que calia tenir callada. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [treure cantells] descantillar, descanterar. 2 [rompre cantells] mellar, desportillar, descantillar, descantonar. v intr 3 fig [ésser indiscret] irse de la lengua. v pron 4 fig irse de la lengua.  [...]

v tr 1 [desportillar] escantellar, descantellar. 2 fig [rebajar] rebaixar, deduir, defalcar. v pron 3 [desportillarse] escantellar-se, descantellar-se.  [...]

v tr 1 oscar, escantellar, descantellar. 2 fig [la honra, el crédito] tacar, entelar. v pron 3 oscar-se, escantellar-se.  [...]

1 Treure els cantells d'una cosa. romejar aixamfranar matar els angles 2 Rompre els cantons o cantells d'una cosa. esmorrellaro esmorronar escantellaro descantellar esvorellar escrostonar rocolar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 inconveniència impertinència estiraboto estirabec incongruència blasfèmia(per ext. hiperb.), despropòsit injuriós per a algú o alguna cosa. heretgia(per ext.) 2 Dir o fer despropòsits: Desbarrar. Descantellar. Desguitarrar. Desbocar-se. Descordar-se. Descompassar-se. Descompondre's. Ficar la [...]

descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancaro esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar(tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una [...]

llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb [...]