Resultats de la cerca frase exacta: 9
|
1.
descasar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (els cònjuges) anul·lant el matrimoni. No li calia descasar-se de la Marina perquè el matrimoni no era legal. S'han casat i descasat en tres mesos. [...]
|
|
2.
descasar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
descasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [anular un matrimonio] descasar, divorciar. 2 [dos cosas] desaparionar, desaparellar. 3 gràf descasar. v pron 4 [divorciarse] descasar-se, divorciar-se. [...]
|
|
4.
descasar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [divorciar] descasar, divorciar. 2 gràf descasar. [...]
|
|
5.
descasar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desmaridar, es diu esp. de la dona. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
descasament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de descasar o de descasar-se. [...]
|
|
7.
desmaridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
descasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
divorciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dissoldre el matrimoni descasar desmaridar-se(només pron.), separar-se del marit. Cp. anul·lar (o invalidar) el matrimoni, separar-se, repudiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
casar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
matrimoni unir-se en matrimoni caponar, casar-se una noia abans que la seva germana més gran. La petita ha caponat la pubilla. Ant. Desfer un matrimoni. Descasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
