va desconcertar. Perdre la seguretat, l'aplom. És un home que es desconcerta aviat: a la primera objecció que li feu. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 desconcertar, destarotar. El ataque imprevisto desconcertó al enemigo, l'atac imprevist desconcertà l'enemic. 2 [un hueso] dislocar. v pron 3 [dislocarse] dislocar-se, desllorigar-se. 4 fig [desarreglarse] desbaratar-se. 5 fig [turbarse] desconcertar-se [...]

v tr 1 [les parts d'un tot] desconcertar, desordenar. 2 [algú] desconcertar. L'atac imprevist desconcertà l'enemic, el ataque imprevisto desconcertó al enemigo. 3 fig [fer perdre l'aplom] desconcertar. v pron 4 desconcertarse. Et desconcertes aviat, te desconciertas pronto.  [...]

desordenar, desbaratar. torbar(->) destemptar, posar algú en un estat d'esperit en el qual hom no sap què fer. destarotar(fam.) atordir desesmar confondre atorrollar fer perdre el cap fer perdre l'aplom (o la serenitat, o la seguretat) fer perdre l'esma Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catala [...]

Desconcertar 2 . [...]

Molestar, desconcertar amb ultratges, renys, retrets, burles. [...]

, de nit, es confonen. Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència. Confondre els seus enemics. Déu ha confós la seva supèrbia. Que el cel et confongui! Desconcertar en la discussió deixant sense saber què dir. Avergonyir, especialment desconcertar la [...]

a muntar. Desmuntar un diamant. Desmuntar-se un armari. Posar fora de servei. El nostre foc desmuntà l'artilleria enemiga. Confondre, desconcertar. Els teus arguments m'han desmuntat. Confondre's, desconcertar-se, perdre la serenitat. Per tan poca cosa et desmuntes? Fer un desmunt (en un [...]

confús, els seus escrits costen d'entendre. Quan va vessar el cafè va quedar ben confús i no va saber reaccionar. En canvi, confós, confosa són formes del participi del verb confondre, que significa 'prendre una cosa o una persona per una altra que s'hi assembla' i també 'desconcertar en la discussió [...]