No tenir confiança. Desconfiava d'aquella gent que tenia al despatx. No desconfiïs de les teves forces: pots acabar la feina perfectament. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v intr [Se conjuga como: desviar] 1 [de una persona] desconfiar, recelar, malfiar-se pron. 2 [de una cosa] desconfiar. Desconfía de este tipo de oportunidades, desconfia d'aquesta mena d'oportunitats. 3 ¡desconfíe! atenció!, compte!4 desconfío de que... temo que no... [...]

v intr desconfiar.  [...]

1 malfiar-se recelar reguardar, mirar algú amb desconfiança. maliciar malignar desfiar dubtar estar escamnat estar escalivat(fig. fam.) mirar de reüll(algú) mirar de cua d'ull(algú), desconfiar d'ell. retirar la confiança(a algú), no confiar-hi més. no fiar-se ni de la seva ombra, desconfiar [...]

Estar en dubte. No dubtis més: fes el que jo et dic. Mai no està cert de res: sempre dubta. Dubta de tot. Desconfiar, especialment de l'honradesa, de la lleialtat, etc., d'algú. Àdhuc dubta de mi. No acabar de creure que (quelcom) sigui veritat. Ell assegura que ja ho ha pagat [...]

Presumir, per algun indici o aparença, que algú és culpable. Ell era el lladre, i ningú no en sospitava. Desconfiar . És un home recelós que sospita de tothom. Presumir, per algun indici o aparença, (alguna cosa, especialment no bona). Tots sospitàvem que era [...]

El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple: És molt indecís; sempre dubta de tot. Des d'aquell incident, dubta de mi. També pot regir les preposicions sobre o entre, que li atorguen diferents matisos [...]

v intr [desconfiar] desconfiar.  [...]

v intr 1 [estar incert] dudar. No dubteu més i marxeu, no dudéis más y marchaos. 2 [desconfiar] dudar, sospechar, desconfiar. Dubto del caixer, no me fío del cajero. v tr 3 dudar. Vindrà, no ho dubtis, vendrá, no lo dudes. 4 [desconfiar] dudar. Dubto que vingui, dudo que venga.  [...]