Desencaixar (un os) del seu lloc. Se m'ha desconjuntat el turmell. Destruir, afluixar, les juntures, l'encaix, de les peces que componen (un tot). Desconjuntar-se una armadura, un equip de futbol. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [un os] descoyuntar. 2 [les juntures] descoyuntar, desencajar. v pron 3 [un os] descoyuntarse. Desconjuntar-se el turmell, descoyuntarse el tobillo. 4 [les juntures] descoyuntarse, desencajarse. Desconjuntar-se una llibreria, descoyuntarse una librería.  [...]

1 desarticular. 2 esgavellar(->) desballestar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Desgavellar . Desconjuntar. [...]

Desconjuntar, desarticular. El cop li va desllorigar un os del braç. El turmell és una articulació que es deslloriga amb facilitat. [...]

Acció de desconjuntar o de desconjuntar-se; l'efecte. [...]

Esbatanar . Desconjuntar 2 . El sofà, de tan vell, s'ha esbalandrat. [...]

Desconjuntar, especialment un os. [...]

v tr [desconjuntar] descoyuntar, dislocar.  [...]