Considerar (algú o alguna cosa) com no essent digne d'ocupar-se'n. Ell desdenya les teves amenaces. Un guany que no és pas de desdenyar. Desdenyar les riqueses. Tenir a menys de fer alguna cosa. No em desdenyo pas de fer-ho; al contrari, ho faré amb molt gust, m'honoraré fent-ho [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [menysprear] desdeñar, despreciar. v pron 2 desdeñarse. No em desdenyo pas de fer-ho, no me desdeño de hacerlo.  [...]

1 menysprear. 2 (desdenyar-sepron.) refusar(->) tenir a menys Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Sentiment que ens fa desdenyar algú o alguna cosa. Mostrar desdeny per algú, per alguna cosa. Tractar algú amb desdeny. [...]

. haver-se-les Tenir-se-les. Aquells dos se les heuen. Ell sempre se les ha d'haver amb tothom. la guineu quan no les pot haver diu que són verdes Expressió emprada per a denotar que hom afecta desdenyar allò que no pot haver o aconseguir.  [...]

v tr 1 menysprear, desdenyar. v pron 2 desdenyar-se. Desdeñarse de opinar, desdenyar-se d'opinar.  [...]

'algú o d'alguna cosa) desacollir, no acollir bé una cosa. desestimar(una petició, una instància, un recurs) Cp. desdenyar, carbassejar Ant. Acceptar. Admetre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desdenyar viltenir vilipendiar, tenir per vil, menysprear una persona o una cosa. fer escarafalls(d'una cosa), fer demostracions exagerades de menyspreu. No troba res bé: de tot fa escarafalls. trepitjar(fig.), tractar algú amb el més gran menyspreu; menysprear la dignitat, l'honor, etc [...]

una cosa que hom creu que ha d'arribar. estar espantat agafar (o tenir) aprensió Cp. maliciar. Ja m'ho vaig maliciar, que em voldríeu enganyar. 3 Ésser de témer, una cosa: Ésser previsible. Ant. Desdenyar. Desafiar. Desafiar un perill.. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]