Deixar sense empara, sense ajut o assistència (algú que ho necessita). Els pares no desemparen mai els fills. La sort no el desemparà. Una persona, abandonar (una cosa) renunciant als drets que hi té. Va desemparar el palau que havia rebut dels seus pares. Abandonar, cessar d [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [abandonar] desamparar, abandonar. Desemparar una criatura, desamparar a un niño. 2 [un lloc] desamparar, abandonar. 3 dr desamparar, abandonar.  [...]

Acció de desemparar; l'efecte. [...]

v tr 1 desemparar, abandonar. Desamparar a un viejo, desemparar un vell. 2 [un sitio] desemparar, abandonar. 3 dr desemparar. 4 mar [desmantelar] desarborar.  [...]

v tr abandonar, desemparar.  [...]

ajuda o concurs. prestar(o donar) assistència(o ajuda) donar la mà (a algú) (fig.) donar un cop de mà (a algú) assessorar tancar els ulls (a algú), assistir-lo en els seus últims moments. ajudar. Ant. Desemparar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

es presenta, esp. rebent-lo a casa. fer valença(a algú), ajudar-lo, protegir-lo. treure (algú) de pena donar la mà(a algú) (fig.) Ant. Desemparar. 3 v. intr. Prestar el seu concurs en un afer. subvenir. Subvenir a les despeses d'una expedició. contribuir concórrer Cp. patrocinar Ant. Fer el [...]

deixà plantat. plantificar desemparar passar-seo empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli. deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc. desnonar [...]