Treure (alguna cosa) del lloc on està encaixada. Les faccions d'una persona, desfigurar-se a causa d'una malaltia, d'una forta emoció, etc. Se li desencaixà el rostre quan va sentir aquelles notícies tan dramàtiques. L'Enric es desencaixà per la vinassa del sopar. Dese [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [d'una caixa] desencajar. 2 [desencaixonar] desencajonar. v pron 3 desencajarse. 4 fig [les faccions, la cara] desencajarse.  [...]

1 desembagular desencofrar desencaixonar 2 desarticular. 3 (desencaixar-sepron.) traspostar-se trasmudar-se desfigurar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Desencaixar (un os) del seu lloc. Se m'ha desconjuntat el turmell. Destruir, afluixar, les juntures, l'encaix, de les peces que componen (un tot). Desconjuntar-se una armadura, un equip de futbol. [...]

v tr desencaixonar, desencaixar.  [...]

v tr 1 desencaixar. v pron 2 [el rostro] desencaixar-se.  [...]

desllorigar desconjuntar esvinçar dislocar(un os) luxar desencaixar desbarrar(les barres) escanyellar-se(les canyelles) espunyir-se(un puny) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). [...]