Desfer l'enllaç (de dues o més coses enllaçades). Enllaçava i desenllaçava les mans amb neguit. Els cossos es desenllacen de l'abraçada. Donar desenllaç (a un afer difícil, a una intriga dramàtica, etc.). El dramaturg desenllaça l'obra amb un crim p [...]

El verb que heu cercat es conjuga com començar.  [...]

v tr 1 desenlazar. 2 [donar desenllaç] desenlazar. v pron 3 desenlazarse. 4 [tenir un desenllaç] desenlazarse. La novel·la es desenllaça d'una manera prodigiosa, la novela se desenlaza de una manera prodigiosa.  [...]

Acció de desenllaçar; l'efecte. Esdeveniment final que resol les complicacions d'una acció dramàtica, èpica, etc., allò que porta la solució d'un afer difícil. [...]

v tr [desenlazar] desllaçar, desenllaçar.  [...]

v tr 1 [desatar] desenllaçar. 2 fig [un asunto] aclarir, resoldre. 3 [una obra literaria] desenllaçar. v pron 4 desenllaçar-se. La novela se desenlaza de una manera prodigiosa, la novel·la es desenllaça d'una manera prodigiosa.  [...]

desfer(->). Desfer-se les sabates. desengafetar desllaçaro desenllaçar desbotonar desatrossar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

feina o una acció. Rematar una feina. Rematar una subhasta. desenllaçar, donar desenllaç a un afer difícil, a una intriga dramàtica. clausurar, terminar definitivament (unes festes, un congrés, etc.). eixir a cap(d'una cosa), pervenir a acabar-la. donar cap(a una cosa) portar a fi(una cosa) donar [...]