FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No voler intervenir en alguna cosa, prescindir-ne, fer-ne abstracció. L'Ajuntament es desentenia d'aquest fenomen de cultura popular. En Tomàs aviat es va desentendre d'acompanyar la Teresa. Vosaltres podeu tirar endavant: jo me'n desentenc. fer el desentès Fer com qui no sent el [...]
v pron 1 [d'alguna cosa] desentenderse, despreocuparse. Jo me'n desentenc, d'aquest problema, me desentiendo de este problema. 2 fer el desentès [no donar-se per al·ludit] hacerse el desentendido, no darse por enterado (o por entendido, o por aludido). 3 fer el desentès [d'un compromís] escurrir el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endurar quelcom amb resignació sense fer res per evitar-ho. arronsar-se d'espatlles Desentendre's. Un teixit o cosa similar, encongir-se en ésser mullat. Perdre el coratge, la resolució. Semblava decidit a fer-ho, però a la primera dificultat es va arronsar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
davant de mala manera, especialment amb paraules despectives o violentes. engegar-ho tot a rodar Desentendre's d'una cosa, no voler-ne saber res. Aviar (el bestiar). [...]