v intr 1 mús desentonar. 2 fig desentonar. ¡Cómo desentona entre aquella gente!, com desentona, entre aquella gent!v pron 3 fig i p fr descompondre's, perdre els estreps. [...]
[2a pers imper: desdigues o desdiu] v intr 1 [no ésser adient] desdecir. 2 [desentonar, no harmonitzar] desdecir. La germana gran desdiu de les altres, la hermana mayor desdice de las demás. 3 a desdir [en gran quantitat] en abundancia. v pron 4 [canviar d'idea] desdecirse. [...]
v tr 1 mús desentonar, desafinar en. Ha desafinat totes les notes altes, ha desentonado todas las notas altas. 2 abs desafinar. Un cantant que desafina, un cantante que desafina. 3 [un instrument] destemplar, desacordar, desafinar. La calor ha desafinat el piano, el calor ha destemplado el piano [...]
[Se conjuga como: decir] v intr 1 desdir. Estos regalos desdicen de un hombre rico como él, aquests regals desdiuen d'un home ric com ell. 2 [desentonar, no armonizar] desdir, no dir, no avenir-se. El color rojo desdice de los demás, el color vermell desdiu dels altres (o no diu amb els altres). v [...]