FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) l'esperança. La fam i les epidèmies van desesperançar els refugiats. Perdre l'esperança. No et desesperancis: encara podem trobar el noi. [...]
v intr 1 [desesperar] desesperar. Ja desesperancem de cobrar, ya desesperamos de cobrar. v tr 2 desesperanzar. v pron 3 desesperanzarse. Es desesperançaven d'obtenir el divorci, se desesperanzaban de obtener el divorcio. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. desesperar. Ja desesperàvem de poder sortir aquest cap de setmana. desconfiar veure-ho negre. Em semblava que no es podia obtenir allò: ho veia molt negre. perdre l'esperança 2 v. tr. fer perdre les esperances(a algú) segar les esperances(d'algú) treure-ho del cap(a algú) Manuel [...]
v tr 1 [quitar la esperanza] desesperar, desesperançar. 2 [exasperar] exasperar, irritar. Estos gritos me desesperan, aquests xiscles m'exasperen. v intr 3 desesperar, desesperançar. Nosotros ya desesperamos de cobrar, nosaltres ja desesperem de cobrar. 4 me tiene desesperado em desespera, em fa [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desesperançar. 2 v. pron. Lliurar-se a la desesperació. estirar-se els cabells sumir-se en la desesperació caure en la desesperació donar-se al diable (o a tots els diables) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, esperar amb ànsia una cosa. Ant. Desesperar. Desesperançar. Témer. 2 Restar en un lloc fins a l'arribada d'algú, fins a la realització d'un esdeveniment. fer antecambra, esperar ésser rebut per algú. fer cua temporitzar, diferir una cosa esperant un temps més favorable. esperar (algú) com els jueus [...]