No tenir cap esperança. Ja desesperava de trobar un compartiment buit. Nosaltres ja desesperem. desesperar d'algú Desesperar de la seva guarició, de la seva esmena. Causar la desesperació (a algú). Aquesta criatura em desespera: és incorregible. Lliurar-se a la [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [quitar la esperanza] desesperar, desesperançar. 2 [exasperar] exasperar, irritar. Estos gritos me desesperan, aquests xiscles m'exasperen. v intr 3 desesperar, desesperançar. Nosotros ya desesperamos de cobrar, nosaltres ja desesperem de cobrar. 4 me tiene desesperado em desespera, em fa [...]

v intr 1 desesperar. v tr 2 [causar desesperació] desesperar. v pron 3 desesperarse.  [...]

1 desesperançar. 2 v. pron. Lliurar-se a la desesperació. estirar-se els cabells sumir-se en la desesperació caure en la desesperació donar-se al diable (o a tots els diables) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [quitar la esperanza] desesperançar, desesperar. v intr 2 [perder la esperanza] desesperar, desesperançar. v pron 3 desesperançar-se.  [...]

v intr 1 [desesperar] desesperar. Ja desesperancem de cobrar, ya desesperamos de cobrar. v tr 2 desesperanzar. v pron 3 desesperanzarse. Es desesperançaven d'obtenir el divorci, se desesperanzaban de obtener el divorcio.  [...]

v tr 1 [causar despecho] despitar. 2 desesperar. 3 fam [destetar] deslletar, desmamar.  [...]

f 1 desesperació. Caer en la desesperación, caure en la desesperació. 2 [lo que la produce] desesperació. Un niño que es la desesperación de sus padres, un infant que és la desesperació dels seus pares. 3 dar (o causar) desesperación desesperar, ésser la meva (o la teva, etc) desesperació. 4 ser [...]

1 v. intr. desesperar. Ja desesperàvem de poder sortir aquest cap de setmana. desconfiar veure-ho negre. Em semblava que no es podia obtenir allò: ho veia molt negre. perdre l'esperança 2 v. tr. fer perdre les esperances(a algú) segar les esperances(d'algú) treure-ho del cap(a algú) Manuel [...]