FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar profundament l'exterior, les faccions (d'algú). La verola l'ha desfigurat. En pocs anys aquell home s'ha desfigurat molt. Alterar (les faccions) d'algú. La verola li ha desfigurat la cara. De la bufetada se li van desfigurar els llavis. Alterar els principals trets (d'una cosa). [...]
v tr 1 desfigurar. La viruela le ha desfigurado la cara, la verola li ha desfigurat la cara. 2 fig desfigurar, tergiversar. Es un historiador que desfiguraba nuestro pasado, és un historiador que desfigurava el nostre passat. 3 fig [la voz] estrafer. v pron 4 desfigurar-se. [...]
v tr 1 desfigurar. La verola li ha desfigurat la cara, la viruela le ha desfigurado la cara. 2 fig [deformar] desfigurar, tergiversar, deformar. Desfigurar uns fets històrics, desfigurar unos hechos históricos. v pron 3 desfigurarse. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desfaiçonar deturpar, desfigurar una cosa embrutant-la. En sentit fig., desfigurar la veritat, la història, les paraules d'algú. falsejar(la veritat, el sentit d'una paraula) estrafer, desfigurar la veu. Perquè no el coneguessin, estrafeia la veu. desencaixar-se(una persona), desfigurar-se-li [...]
manca d'accent pot arribar a crear una confusió o a desfigurar un nom propi. Per exemple, si no s'accentua el nom de la població de LLANÇÀ o bé el nom del senyor MARIÀ VILÀ, es llegirà LLANÇA i MARIA VILA. [...]