FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre el coratge, l'ànim. Encara que les dificultats et semblin insuperables, no desmaïs per això. No desmaiar d'aconseguir-ho. Perdre la consciència. Quan veu sang es desmaia. [...]
v intr 1 [perdre el coratge] desmayar, abatirse pron, decaer, desanimarse pron. v pron 2 med desmayarse, desvanecerse, perder el conocimiento (o el sentido). [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. descoratjar-se. 2 (desmaiar-sepron.) esvanir-se defallir esmortir-se(≠ esmorteir-se) tenir un treball tenir un tropell perdre els sentits perdre el coneixement tenir un accident perdre el món de vista perdre la tramuntana de vista(expressió mallorquina. Alc.) Cp. estabornir: fer [...]
v tr p fr 1 fer desmaiar, provocar un desmai. Ver el accidente le desmayó, veure l'accident el va fer desmaiar. 2 [un color] empal·lidir, esmorteir. v intr 3 fig desmaiar. v pron 4 desmaiar-se. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 acovardir. desanimar desmoralitzar desconfortar desdelitar, treure a algú el delit de fer una cosa. malcorar, fer perdre a algú el cor de fer quelcom. 2 (descoratjar-seo desencoratjar-sepron.) desmaiar abatre's, perdre el coratge. caure-li (a algú) les ales del cor perdre l'aplom (o el [...]