Arruïnar (un país) destruint tot el que hi ha. Els pirates desolaren tota l'illa. Una desgràcia, una pèrdua, etc., colpir (algú) deixant-lo com si li faltés tot. La mort de la seva promesa el va desolar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

[Se conjuga como: acordar] v tr 1 p fr [afligir] desolar. 2 [asolar] desolar, assolar. Desolar un país, desolar un país. v pron 3 desolar-se, afligir-se.  [...]

v tr 1 [destruir] desolar, asolar. 2 [colpir] desolar, desconsolar, afligir.  [...]

1 (un país) devastar esvair assolar talar arrasar passar a foc i a flama (o a foc i a sang) (Alc.) 2 afligir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desolar; l'efecte. [...]

1 v. tr. pavimentar. 2 Posar sola a una peça de calçat. sobresolar, posar una sola nova sobre la vella. Ant. Dessolar (≠ desolar). 3 (solar-sepron.) cremar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desolar arrasar destruir, abatre. 2 (assolar-sepron.) (un líquid) posar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Enderrocar fins arran de terra. assolar desolar arranar. Han arranat el molí vell. talar(poblats, camps, etc.) abatre, destruir, rasar. 2 Tallar arran. tallar. 3 rasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 devorar. Los lobos han devorado cuatro ovejas, els llops han devorat quatre ovelles. 2 fig [destruir] consumir, destruir, assolar, desolar. Las llamas devoraron el manuscrito, les flames van consumir el manuscrist. 3 fig [arruinar] devorar. Devoró su herencia, va devorar la seva herència. 4 [...]