Llevar, esborrar, la pintura (d'una cosa pintada). Una cosa pintada, perdre la pintura. La medalleta no es despintarà gens en el seu estoig. Despintar-se una cosa de la memòria. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 despintar. El agua ha despintado las sillas del jardín, l'aigua ha despintat les cadires del jardí. 2 fig [desfigurar] desfigurar. v intr 3 p fr desdir. Esta construcción no despinta del resto del barrio, aquesta construcció no desdiu de la resta del barri. v pron 4 [la pintura [...]

v tr 1 despintar. v pron 2 [la pintura] despintarse. 3 fig [esborrar-se] despintarse, borrarse. Se m'ha despintat la seva cara de la memòria, se me ha despintado su cara de la memoria.  [...]

traspintar, destruir el pintat, per exemple, d'una roba pintada. Cp. destenyir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de despintar o de despintar-se; l'efecte. [...]

v tr tèxt [una roba] despintar.  [...]

 [...]

1 destintar traspintar, destruir el pintat, per ex., el d'una roba estampada. remenjar, destenyir químicament, en certs indrets d'una roba, un color estampat, a fi d'obtenir un dibuix en blanc sobre un fons de color. 2 (destenyir-sepron.) deixar(v. intr.). Aquesta roba deixa. Cp. despintar [...]