Separar (alguna cosa) d'allò que la té agafada. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. Estava tan poc enganxada, que s'ha desprès ella sola. Desapropiar-se 2 i 3.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com aprendre.  [...]

v tr 1 desprender, soltar. 2 [deduir] deducir, inferir. v pron 3 desprenderse, soltarse. 4 [deduir-se] desprenderse, deducirse, inferirse. El resultat es desprèn fàcilment, el resultado se desprende fácilmente. 5 [d'una cosa molesta] librarse. 6 [desapropiar-se] desprenderse, despojarse, desposeers [...]

1 desagafar desadherir desencastar desaferrar desenganxar desencolar desatacar exhalar(vapor, olor, gasos) emetre(llum, calor) 2 (desprendre'spron.) deseixir-se. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir. desensenyorir-se despullar-se de renunciar a saltar. Ha saltat un botó. esllavissar-se [...]

Desprendre tuf. [...]

Acció de desprendre o de desprendre's; l'efecte. Despreniment de retina. Despreniment de neu. Últim temps de l'expulsió del cap del fetus durant el part. [...]

Que presenta el desenvolupament de l'embrió dins el cos de la mare. Amb llavors que germinen abans de desprendre's. Una planta vivípara. [...]

Desprendre (matèria gasosa), emetre (un vapor, una olor). El perfum, la flaire, que exhala una flor. Els gasos que les plantes exhalen. Exhalar un sospir. Exhalar la seva còlera. Un gas, una olor, etc., desprendre's. De les roses s'exhalava una flaire suau. Els miasmes que s'exhalen [...]

Roca volcànica extraordinàriament vesicular formada a partir de fragments de lava àcida projectats a l'aire pel volcà, els quals en desprendre's els gasos presenten molts vacúols. [...]

Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]