Desposseir (un sobirà) del tron. Desposseir de la preeminència. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr destronar.  [...]

v tr destronar.  [...]

destituir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de destronar. El destronament d'Isabel II. [...]

v tr 1 [enrollar] enrotllar, cargolar. 2 [atropellar] atropellar. El coche arrolló a un transeúnte, el cotxe atropellà un transeünt. 3 [al enemigo] anorrear, destruir. 4 [una fuerza] devastar, destronar, desolar. 5 fig [tratar sin respeto] trepitjar, conculcar. 6 fig [dominar] subjugar, dominar [...]

1 desposseir. 2 (d'un càrrec) remoure demetre deposar suspendre, destituir temporalment. degradar(amb infàmia) destronar, destituir un rei. També en sentit fig. desentronitzar, desposseir algú de la preeminència o autoritat que tenia. estranyar, separar d'un càrrec, ofici o dignitat. Sigui [...]

1 Ésser superior a algú o a alguna cosa en algun concepte. ultrapassar depassar superar excedir excel·lir avantatjar soberguejar sobrepassar sobrar(tr.) sobremuntar sobresortir prevaler eclipsar(fig.) destronar(fig.) brillar(fig.) donar-li set voltes (a algú), fam. no cedir-li (a algú) fer [...]

tombar-lo. domaro domtar. Domar les passions. salvar(un obstacle, una dificultat, etc.) destronar(fig.) subjugar. Subjugar les passions. guanyar el capítol, aconseguir allò que es disputava entre molts. cantar victòria posar (algú) fora de combat posar el peu al coll(d'algú) dormir sobre el camp de [...]