Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la. Quan es desvergonyí, l'escometé resolta. desvergonyir-se amb algú Mancar-li al respecte, perdre-li la por. Després de la victòria es desvergonyiren amb el rei. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v pron 1 [perdre la vergonya] desvergonzarse. 2 [atrevir-se] desvergonzarse. 3 desvergonyir-se amb algú desvergonzarse con alguien.  [...]

descarar-se insolentar-se perdre la vergonya plantar cara(a algú) pujar de to, parlar o obrar amb arrogància, amb desvergonyiment. descompondre's, desvergonyir-se en les paraules o en els actes. desbocar-se, mancar al respecte i a la submissió deguts desvergonyint-se. Manuel Franquesa i [...]

v pron [Se conjuga como: acordar] 1 desvergonyir-se. Desvergonzarse con sus padres, desvergonyir-se amb els seus pares. 2 [descomedirse] excedir-se, descompassar-se. 3 p fr [atreverse] desvergonyirse, atrevir-se.  [...]

v tr 1 agr [las plantas] descucar. v pron 2 fam descarar-se, desvergonyir-se.  [...]

desobeir insubordinar-se(contra algú o alguna cosa) desconsiderar desvergonyir-se alçurar-se(contra algú o alguna cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desvergonyir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descarar-se desvergonyir-se alçurar-se, mancar al respecte i a la submissió deguts. desbocar-se, anar-se'n de la llengua dient paraules insolents. plantar cara alçar la cresta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tenir molta llengua tenir la llengua llarga insolentar-se desvergonyir-se(amb algú) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]