Resultats de la cerca frase exacta: 7

1. diaconat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El primer dels ordes majors actuals. Rebre el diaconat. Dignitat, càrrec, de diaca. Exercir el diaconat. Conjunt dels diaques d'una Església, d'un país, etc. [...]
2. diaconat
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m crist diaconato, diaconado.  [...]
3. diaca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda el prevere. [...]
4. orde
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sacerdotal catòlic. orde major Un dels tres graus en què es dividia el ministeri sacerdotal. Els ordes majors eren el sotsdiaconat, el diaconat i el presbiterat. orde major Un dels dos graus que componen el ministeri sacerdotal. El diaconat i el presbiterat són els ordes majors actuals [...]
5. diaconado (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m crist diaconat.  [...]
6. diaconato (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m crist diaconat.  [...]
7. orde
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències socials
Ritu cristià mitjançant el qual l'Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial, ja sigui diaconat, presbiterat o episcopat. [...]