Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v pron dignarse. Mai no es va dignar a saludar-me, nunca se dignó saludarme.  [...]

condescendir, accedir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v pron dignar-se. No se dignó saludarme, no es va dignar a saludar-me.  [...]

Dignar-se a consentir alguna cosa a algú, prestar-se a. Condescendir a la voluntat, als precs, d'algú. [...]

Acció de dignar-se. [...]

ofès. No li heu dit res i per això s'ha molestat. Ésser una molèstia per a algú. Li molesta que fumi? molestar-se a fer una cosa Dignar-se a fer-la. No s'ha molestat ni a venir-nos a saludar.  [...]

, encara que es dupliqui el complement indirecte. Per exemple: Als botiguers els molesten les parades que hi ha al mig del carrer. A la noia li molestava la picada de mosquit. El verb molestar encara té un altre ús: quan té el significat de 'dignar-se a fer una cosa'. En aquest cas, és pronominal i va [...]

(una cosa) condescendir declarar-se d'acord doblegar-se(fig.) cedir prestar orella dignar-se, condescendir a fer quelcom. transigir donar el sí desentestar-se, cessar d'estar entestat. Ant. Desentendre's. Refusar. Negar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]