Renunciar (un càrrec). Ha dimitit el càrrec de president. Ha dimitit la presidència. L'alcalde ha dimitit. dimitir d'un càrrec Dimitir-lo. Ha dimitit de director.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 dimitir. Ha dimitido el cargo de secretario, ha dimitit el càrrec de secretari. v intr 2 dimitir. El presidente ha dimitido, el president ha dimitit. Ha dimitido de presidente del club, ha dimitit de president del club.  [...]

v tr 1 dimitir. Ha dimitit el càrrec de secretari, ha dimitido el cargo de secretario. 2 abs dimitir. El president ha dimitit, el presidente ha dimitido. v intr 3 dimitir. Ha dimitit de president de l'entitat, ha dimitido de presidente de la entidad.  [...]

demetre renunciar abdicar(esp. un rei, un príncep, un papa, etc.) resignar deixar. Deixar un càrrec. Deixar la presidència d'una societat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dimitir v tr i intr - dimitir v tr i intr Renunciar a un càrrec, especialment quan hi ha dificultat, incapacitat o incompatibilitat per exercir-ne les tasques pròpies. NOTA: Els verbs cessar i dimitir són en part sinònims, però dimitir sol usar-se quan hi ha dificultats per exercir la feina [...]

Destituir 2. Dimitir.  [...]

Acció de dimitir. Presentar la dimissió. Acceptar la dimissió. [...]

Decidit, obstinat, a fer, a obtenir una cosa. Estava arrencat a dimitir el càrrec, i no l'en van poder dissuadir. Que es troba en bona marxa, en procés d'expansió, dit d'un negoci, d'un projecte, etc. [...]

Un dels usos fonamentals del condicional simple és expressar futur o una idea de posterioritat dins d'una acció passada. Per això apareix en oracions subordinades o dependents d'un verb principal que es troba en un temps passat. Per exemple: El doctor Manel s'hi va negar i va dimitir, fet que [...]