Manera de comportar-se de qui no fa sinó allò que convé de fer, de qui no diu sinó allò que convé de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat. Obrar amb discreció. Usar d'un permís amb discreció. No dubtis a contar-li el teu secret: conec la [...]

f 1 [reserva] discreción. Sempre parla amb una gran discreció, siempre habla con gran discreción. 2 [facultat de decisió] discreción. Deixo els darrers detalls a la teva discreció, dejo los últimos detalles a tu discreción. 3 a discreció a discreción. Menjar i beure a discreció, comer y beber a [...]

1 reserva, cautela a no descobrir allò que hom sap o pensa. secret, discreció absoluta. D'això que et contaré, t'exigeixo el secret més absolut. tacte finesa d'esperit circumspecció prudència seny moderació mesura 2 llibertat. 3 A la discreció de: A (la) mercè de. Retre's a mercè del vencedor [...]

Tecla d'un telèfon que permet de parar i d'engegar el micròfon de l'aparell. [...]

Qualitat de femení. Conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a la dona, com ara delicadesa, discreció, etc. [...]

Manca de discreció, qualitat d'indiscret. La indiscreció del venedor ens va perjudicar. Acció indiscreta. Fer-lo venir ha estat una indiscreció. [...]

D'una manera indiscreta, sense discreció. [...]

Acte de retre's a discreció i sense condicions. [...]

Amb discreció. Usar discretament del poder. Guardar discretament un secret. [...]

Deixat a la discreció. Que no fa viatges regulars. Tren discrecional. [...]