Una cosa, ésser diferent d'una altra. La seva teoria discrepa de la nostra. Aquestes dues teories discrepen totalment. Dissentir, no avenir-se amb algú en el parer, en l'opinió, etc. En temes d'ecologia, ell discrepa de mi. Ja sé que discrepem pel que fa al viatge. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 discrepar. 2 [dos personas] discrepar.  [...]

v intr 1 [una cosa d'una altra] discrepar, diferir, discordar. Les dues versions discrepen, las dos versiones discrepan. 2 [dissentir] discrepar. Discrepem en matèria de religió, discrepamos en materia de religión.  [...]

dissentir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Dos o més sons, formar una combinació inharmoniosa, poc agradable a l'orella. Discrepar. [...]

Fer que (persones diverses) deixin de discrepar, d'ésser en discòrdia. No els podem avenir. Deixar de discrepar, d'ésser en discòrdia. Cadascun s'ha entossudit en la seva opinió: no es poden avenir. No els poden fer avenir. Acordar-se, entendre's bé, coincidir, en [...]

v intr 1 mús disonar. 2 fig disonar, discrepar, disentir.  [...]

v intr [Se conjuga como: acordar] 1 [estar en desacuerdo] discordar, discrepar, diferir. Su interpretación discordaba de la tuya, la seva interpretació discordava de la teva. 2 [discrepar] dissentir, divergir, discrepar. Discordar de la opinión general, dissentir de l'opinió general. 3 mús [...]

v intr [Se conjuga como: acordar] 1 dissonar. 2 fig discrepar, dissonar.  [...]