FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fort desplaer que causa a algú un esdeveniment, el capteniment d'algú. Creieu que en vaig tenir un disgust. Pobre home: els seus fills no li donen sinó disgustos. [...]
m 1 disgusto. Els fills no li donen sinó disgusts, los hijos no le dan más que disgustos. 2 disgusto. Quan li diràs que no pots anar-hi tindrà un disgust, cuando le digas que no puedes ir, tendrá un disgusto. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a indicar admiració, contrarietat, disgust, sorpresa, etc. Vaja, ara no trobo l'encenedor. Expressió usada per a tancar un tema o donar-lo per prou tractat. No m'acaba de fer el pes, però vaja, me'l quedaré. [...]