FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar o minvar el gust (a un menjar). Aquest guisat ara està bé: si hi afegies aigua, el disgustaries. S'han disgustat les llenties, de tanta aigua que hi has afegit! no disgustar una cosa a algú Agradar-li. Aquest vi és bonet: no em disgusta. no disgustar una cosa a [...]
v tr 1 p fr [quitar gusto a la comida] disgustar. 2 disgustar, desagradar, desplaure. Su conducta me disgusta muchísimo, la seva conducta em disgusta d'allò més. v pron 3 [enemistarse, enfadarse] disgustar-se. ¿No le hablas porque te has disgustado con él?, no li parles perquè t'hi has disgustat?4 [...]
v tr 1 [un menjar] quitar gusto, disgustar p fr. 2 [no agradar] disgustar, desagradar. 3 [causar un disgust] disgustar. v pron 4 [perdre gust] perder gusto. 5 [tenir un disgust] disgustarse. Si no li donen el premi es disgustarà, si no le dan el premio se disgustará. 6 [enutjar-se] disgustarse [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Llevar o minvar el gust a un menjar. dessaborir enfadeir dissipar(per excés d'aigua o de cocció) 2 desagradar desplaure enutjar descontentar despagar reprendre(una nova, un retret) no caure gens bé aigualir la festa (a algú) (fig.) 3 (disgustar-sepron.) enutjar-se, indisposar-se. saber greu [...]
:
Vaig conèixer la noia a la qual va tocar el primer premi.
El tema del qual / de què parleu és massa enrevessat.
No em va venir a veure mentre vaig ser a l'hospital, cosa que / la qual cosa em va disgustar.
Pronoms relatius en les oracions substantives
Els pronoms que s'usen en les oracions [...]